A la seva darrera novel•la, Brit Bennett, es posa a la pell de l'Stella i la Desirée, dues bessones externament idèntiques i que tothom confon. Viuen a la ciutat de Mallard (Louisiana), habitada únicament per persones de pell negra i on, des de la seva fundació, hi ha una obsessió per fer que els seus habitants vagin aclarint el color de la pell mitjançant matrimonis amb blancs o gent de pell més clara. Les seves protagonistes estan obsessionades per marxar del poble, allunyar-se, i intentar fer la seva vida fent-se passar per blanques. Una ho aconsegueix, l'altre torna al poble amb la seva filla "més negra que el carbó".

A El llibre doble, Dimitris Hatzís s’endinsa en el fenomen que es produí a Grècia un cop acabada la guerra civil (1946-1949), en la gran migració de grecs que, abandonats a la inexistència al seu país, completament devastat i sense futur per una àmplia part de la classe treballadora, veuen com a única solució, per poder accedir a una feina que els hi reportés mitjans de vida per a ells i les seves famílies, emigrar als països del nord, concretament a Alemanya que en aquells anys estava en plena expansió econòmica, especialment en les industries de l’automoció. I ho fa de la mà del Kostas i els seus companys de destí. Homes que atresoren un sentiment profund de pertànyer a un lloc inexistent, com ells, alimentat per la necessitat emocional de saber-se i reconèixer-se portadors de la “grecitat” que els alimenta l’esperança d’un retorn desitjat des del moment mateix de la partença.

Jesús Carrasco, a Llévame a casa, ens condueix a l'únic espai que perdura de forma inexorable, que emet una presència constant durant el nostre viatge vital, i al que, en definitiva, pertanyem encara que la nostra existència la ubiquem de forma circumstancial o permanent en altres llocs més o menys llunyans. A casa. Ens transporta a CASA, ja des del títol de l'obra, a CASA dels pares, la casa familiar, amb tota la càrrega de formes i emocions que aquest lloc ha anat imprimint, en silenci, a la nostra memòria fins a ocupar un espai reservat, permanent i identificable.

Jacqueline Harpman (1929-2012), escriptora i psicoanalista belga d’origen jueu, va cursar literatura francesa i medicina, que no va poder acabar en contraure una tuberculosi. Visqué la tragèdia de molt prop, atès que part de la seva família morí a Auschwitz. Aquest fet la va influir en la representació dels personatges i l’escenari d’aquesta novel•la.

La tercera novel•la de Kaouther Adimi (Alger, 1986), traduïda amb cura per Anna Casassas Figueras, ens convida a acompanyar una jove algeriana establerta a París, en el retorn al seu país, amb motiu del casament de la seva germana petita.

Benvolgudes lectores i lectors, Des de la Llibreria l'Odissea i des de la nostra Escola de lletres per aquest curs 2020-2021 us proposem de fer un "Curs d'introducció a la crítica literària", especialment pensat per persones que participen de grups de lectura, per tal de dotar-los d'elements per poder donar contesta a preguntes com ara: Des d'on descriu la crítica literària? Quins són els aspectes a tenir en compte d'un text a l'hora d'emetre un judici crític?

Amb la seva obra anterior, Dos Taüts negres i dos blancs, Pep Coll, fent un exercici extraordinari de memòria de la seva infantesa, ens va fer viatjar als anys quaranta del segle passat, en plena postguerra, tot fent una reconstrucció de la matança que va convulsionar als habitants de Carreu, una regió avui despoblada de Lleida. Obra que va ser reconeguda amb el premi Crexells i el premi de la Critica.

Després de quatre anys d'investigacions i set viatges a Irlanda del Nord, des de la distància que li ofereix residir a l'altra banda de l'oceà Atlàntic, Patrick Radden Keefe, desgrana de forma analítica i profundament humana la tragèdia dels Troubles, els trenta anys que van sumir Irlanda del Nord, especialment la ciutat de Belfast, en una de les tragèdies més cruentes que s'han viscut a Europa després de la segona guerra mundial.

Tucker, és un adolescent que va falsejar la seva edat per enrolar-se a la guerra de Corea, torna amb 11 medalles, 440 dòlars i un ganivet de combat.

Miquel Martín i Serra, llicenciat en filosofía, autor de L’estratègia de la gallina (premi Ramon Llull), Dictadors de butxaca (premi Jaume Maspons Safont). Un gran estudiós de la poesia de Joan Vinyoli. Col.labora en diversos diaris.