Barcelona, durant els mesos d'estiu de 1936, va ser un laberint de barricades, desmuntant només aquelles que dificultaven el pas de circulació. Aportaven control, defensa i autonomia a aquests barris proletaris.
Mentre la ciutat estigués poblada d'elles, el control continuaria en mans del poble, un poble en armes, i la ciutat protegida per les seves barricades en la qual els somnis i anhels d'aquests desposseïts van ser possibles.
