Atrapa la llebre de Lana Bastašic

La Sara fa dotze anys que viu a Dublín. Ha deixat enrere una motxilla plena de records que van modelar la seva infantesa i adolescència i que van transformar la ciutat, Banja Luka, a Bòsnia on vivia. Fins que rep una trucada de la seva antiga amiga Lejla Begic, li parla en la seva llengua natal, li demana que la vagi a buscar, que la tregui de Bòsnia i l'acompanyi a Viena a buscar al seu germà, l'Armin, que creien mort.

La recuperació per uns moments de la llengua natal, fil atàvic de la memòria, és l'inici, per a la Sara, d'un viatge a la recerca de la seva veritable identitat. Durant el qual, Lana Bastašic amb un llenguatge directe, autèntic i delicat, en primera persona, ens proposa de reflexionar sobre com els records es manifesten, presències inevitables, al llarg de la vida. I sobre com, la literatura s'alimenta i els transforma, modulant la seva intensitat i direcció, durant la construcció d'una història.

A mesura que avança el viatge interior, Bastašic atrapa al lector amb una història circular, el final inacabat invita irremeiablement a continuar la lectura tornant al començament del llibre, alternant un capítol pressent i un altre, emmarcat en claudàtors, sobre el passat viscut amb la Lejla durant la guerra de l'antiga Iugoslàvia. Guerra de la qual no se'n parla explícitament però que està pressent a l'aire, els personatges, a la terra, la ciutat i amb la llengua. Esdevenint el viatge per carretera un itinerari cap a la purificació, a través del propi coneixement interior de la narradora i esdevenint la llebre, hiperreal al quadre de Dürer, una metàfora sobre la capacitat de la memòria per presentar com a real, en cada moment de la vida,  allò que acull al seu interior.