Berlin Alexanderplatz de Alfred Döblin

És l'obra mestre d'Alfred Döblin (Szczecin 1878 – Emmendingen 1957) i un dels grans llibres del segle XX.

L'autor ens explica la història, ubicada a la república de Weimar, de l'antic bastaix Franz Biberkopf. Quan surt de la presó, després d'haver complert condemna com l'autor d'una mort accidental, torna a Berlín amb el ferm propòsit de portar una vida honrada. Però, tot i que inicialment sembla aconseguir-ho, aviat l'inapel.lable destí que la societat del Berlin Est de 1928-29, immersa en una profunda crisi econòmica, política i social, l'imposa obstinadament, fa impossible redreçar la vida al nostre protagonista. Condemnat a submergir-se i formar part de la gran massa de persones que habiten al Berlín Est. Exclosos de la societat per diferents motius, malviuen dedicats al pillatge, la prostitució, ocupacions circumstancials tenen com a centre neuràlgic Alexanderplatz.

Döblin, coneixedor directe, a causa de la seva professió de psiquiatre, dels habitants que transiten per l'Alex, de la seva forma de malviure, de l'argot comú i generalitzat que s'utilitza en aquest espai de la ciutat, de l'apatia social que s'imposa al dia dia dels berlinesos des de l'acabament de la primera guerra mundial, que pateixen, cada cop amb més intensitat, les conseqüències imposades pel tractat de Versalles que posa fi a la gran guerra. Albirant, de manera cada cop més evident, el naixement de grups violents d'ideologia nacionalsocialista que no trigaran a dominar la ciutat i a submergir el país en la foscor.

En aquest context que l'autor ens proposa una obra total, sobre la ciutat i els seus habitants, que constitueix una de les fites més significatives de la narrativa moderna en llengua alemanya.

Berlin Alexanderplatz ha estat freqüentment comparada amb l'Ulisses de Joyce (tot i que els autors no s'arriben a conèixer ni personalment ni literàriament) i amb Manhattan Transfer de John Dos Passos pel seu estil innovador que ens permet d'escoltar les veus autèntiques del moment i, cinematogràficament, l'espai. Amb evocacions de cançons i dites populars, establint paral.lelismes entre diferents llibres de l'antic testament, especialment el llibre de Job, amb referències literals d'anuncis publicitaris, titulars i articles de diaris i revistes, tot seguint les vicissituds d'uns personatges que es troben socialment al fons de tot com a representants de la gran massa de perdedors de l'època moderna. Serem lectors literaris i visuals de les seves relacions, pensaments, converses, especulacions, de les que també formarà part el mateix narrador que, en moments, se'ns presenta com a espectador privilegiat de què passa, com a profeta de què ha de venir, fins hi tot, com a partícip de què està succeint. Amb una càrrega tràgica extraordinària, desplegant al llarg de l'obra una varietat de registres narratius i literaris que fan de Berlin Alexanderplatz el punt de partida de la nova narrativa alemanya, reconeguda i elogiada per autors com Thoman Man, Stefan Zweig o Walter Benjamin i la referència per altres autors posteriors com Günter Grass, confessat deixeble de Cöbin.

Berlin Alexanderplatz, a pesar del gran èxit que va tenir a Alemanya després de la seva publicació el 1929, pot semblar que ha estat una obra en certa forma oblidada, possiblement per la gran dificultat a l'hora d'abordar la seva traducció a altres idiomes a causa de la complexitat dels diferents nivells de llenguatge emprats per Döblin, però en realitat ha estat, des de la seva publicació, una font d'influència i inspiració constant fins i tot més enllà dels cercles literaris, en el món del cinema ja el 1931 es fa una exitosa adaptació pel director Piel Jutzi, el 1980 Rainer Werner Fassbinder adapta la novel.la per una sèrie televisiva de referència amb 16 capítols i a la Berlinale d'aquest any 2020 s'ha estrenat una nova adaptació a càrrec del director Burhan Qurbani. En el món de la música ha estat un referent i font d'inspiració per artistes com David Bowie (Trilogia Berlinesa), Iggy Pop (The Idiot) o el mateix Lou Reed amb el seu treball Berlín. Pintors com George Grosz o Otto Dix han reflectit amb les seves obres personatges i ambients de la novel.la.

Pel que fa a casa nostra, ara tenim la gran sort de poder gaudir-ne d'aquest referent literari gràcies a l'aposta que ha fet Edicions de 1984, amb acuradíssima traducció a càrrec de Carme Serrallonga que va està guardonada amb el premi Critica Serra d'Or de traducció l'any 1988.

Feliç lectura odisseus.