La carpeta és blava, d'Adrià Pujol
-
Hi ha escriptors que, amb els seus llibres, van traçant un itinerari de les seves dèries, i és fascinant seguir-los perquè et permeten entrar per la porta gran als més diversos temes, espais, ambients… submóns. Saps que pots anar d’un cantó a l’altre però que acabaràs arribant fins al fons de cada un d’ells. Si, a més, qui l’ha escrit té una prosa brillant, hi fas cap passant-ho bé com un nen.
És el cas de l’Adrià Pujol Cruells, un dels escriptors que ens sorprèn amb cada llibre que fa. Primer vam descobrir una passejada, Picadura de Barcelona. Després els contes d’Alteracions, una Guia sentimental de l’Empordanet i darrerament L’eclipsi, un llibre de Georges Perec que l’Adrià s’ha aventurat a versionar en català excloent-hi del tot la lletra a. I n’ha escrit més, no us penseu.
L’últim porta per títol La carpeta és blava i no sabem si és un assaig o una narració. Vam estar discutint sobre si posar-lo a una secció o altra, i encara no ho hem resolt del tot: depèn de qui el col·loca. Hi ha personatges, diàlegs, una trama, cosa que ens fa pensar en una novel·la, però hi ha moltes idees i un tema que es reflexiona al llarg de tot el llibre: l’humor. I un tipus d’humor particular, el collonar, que se situa en unes coordenades concretes: l’Empordà.
Al llibre es troben en Iakim i l’Adrià Pujol mateix, i s’estan una nit plegats, l’un intentant aclarir-li a l’altre què és això del collonar. I, entre vàries coses que fan o que els hi passa, s’enfilen a bales de palla en un camp tot ple de senglars, preparen ron cremat, obren ampolles de vi i xerren molt. L’autor repassa la història de la comicitat i de l’humor i parla de casos concrets que ha llegit, ha vist o que ha sentit a dir. Va fent així un recorregut per la gran matèria de la ironia i el riure al llarg del temps i en totes les seves formes, raonant sobre la seva funció social, la relació amb el poder o amb els llibres, extenent tota una sèrie d’observacions que il·lustren i, per descomptat, fan riure.
No explicarem exactament què és el collonar, que fa de mal dir: ho podreu arribar a intuïr si us regaleu la lectura d’aquest gran llibre.