Mamut d'Eva Baltasar

Amb aquesta entrega Eva Baltasar (Barcelona, 1978), tanca l'exitós tríptic que va començar amb Permagel (premi Llibreter 2018) i va continuar amb Boulder (premi Òmnium a la Millor novel·la de l'any 2020.

Amb un llenguatge auster, desproveït de retòrica innecessària, que identifica al mateix temps el procés i la construcció personal de la protagonista, Baltasar en presenta a una dona que, com les dues anteriors, es troben profundament incòmodes vivint en la nostra societat i decideix abandonar-la. Marxa a un mas aïllat i es desproveeix de tot allò que no sigui estrictament necessari per viure, mantenint relacions mínimes que la porten a habitar una soledat silenciosa, la seva, de forma natural, animal, erigint-la en brúixola de la vida i font de consulta per a afrontar i decidir en cada moment la direcció adequada per satisfer les seves necessitats i prendre decisions radicals, pel que fa a la maternitat, com a vehicle de vida, experiència vital del fet biològic; a la violència animal com a fet natural desproveït de la lògica social; a la necessitat de despullar-se de tot el que és innecessari fins a concretar l'essencial per garantir l'existència. A conviure en definitiva amb el mateix silenci com espai únic de coneixement i acceptació personal: "La soledat no et torna intel·ligent, però t'obliga a ser llest i a escollir la vida, t'imposa un amor immens, l'amor més important: a tu mateix."

Mamut, la tercera i darrera novel·la del tríptic i sense dubte la més radical ha estat publicada per Club Editor.