Hi ha un mètode Higinia [alter ego d'en David]? Potser una equació de memòria, dades i alternatives. I les dosis justes de ritme, urgència i ràbia. Com les bones cançons.
Primer, i sempre, i sobretot, la memòria. Antidot, esguard, aixopluc. Barricada. memòria-escola també: de respecte, llibertat i alliberament. Més enllà de la seva Santíssima Trinitat -sa mare, l'Ovidi i el Pepe Rei-, als seus escrits conviuen harmònicament el Noi del Sucre amb Benedetti, Gramsci o Primo Levi, Martí i Pol amb Brecht o Hannah Arendt. Fuster, amb Poppe i Antígona. L'Arcadi Oliveres amb Miguel Hernández, Voltaire o Benjamin. Pedrolo, amb Einstein, Baudrillard o Agustí d'Hipona. Casaldàliga, amb Zyzek, Cicerò o Rosa Luxemburg. Internacionalisme en vena amb un zapatisme fundacional impregnant-ho tot: totes les lluites, la nostra lluita.
Pròleg de Montserrat Santolino
