Aquesta obra ens transporta al món fabulós de la Bretanya dels cavallers de la taula rodona, amb Artús i Ginebra presidint un sopar de Nadal, quan irromp a la Sala un cavaller misteriós i fantàstic que proposa una juguesca a tots els pressents. El repte, per protegir a Artús, ol recull el seu nebot Galvany, cavaller molt respectat entre els presents per les seves cinc virtuts representades al pentangle d'or que llueix al seu escut com a "símbol de la veritat en la seva essència més pura" segons ol va concebre Salomó. I, un cop acceptat el repte, comença la gran aventura que es perllongarà al llarg d'un any i fins al primer dia sense ahir del nou any a venir. En Galvany recorrerà en solitari, afrontant múltiples experiències que ol posaran a prova, el país de Gal•les fins a nord a la península de Wirral, lloc desconegut i selvàtic, on ha de trobar la Capella Verda, escenari fantàstic on s'ha de produir la trobada entre els dos cavallers i donar resposta a la juguesca proposada un any abans pel cavaller verd.

De la mà de l'editorial Nits blanques, ens arriba la primera obra literària islandesa traduïda al català. Tot un clàssic de la literatura d'aquest país, publicada el 1993, que ha tingut difusió en més de vint llengües.

Amb aquesta entrega Eva Baltasar (Barcelona, 1978), tanca l'exitós tríptic que va començar amb Permagel (premi Llibreter 2018) i va continuar amb Boulder (premi Òmnium a la Millor novel•la de l'any 2020.

Aquesta és la primera entrega per aquest any de l'editorial Edicions del Periscopi. Una història que ens transporta a la França de la segona meitat del segle XIX. De la mà del pare Gabriel que, quan ol criden de l'asil per acomiadar l'ànima d'una interna, troba amagades, sota el vestit funerari, unes llibretes manuscrites. És la història de la Rose, una nena de tot just catorze anys, filla d'una família de camperols, que és venuda pel seu pare a un home benestant. És apartada de tot allò que coneix, un petit món que no ha anat més enllà de la granja familiar, sotmesa a un aïllament total i a tota mena d'abusos, convertida en objecte d'un pla ideat des de l'egoisme i la maldat més profunda que només l'ésser humà és capaç de desplegar.

"Una vegada hi havia un home que menyspreava la seva filla", així comença "Junil a les terres dels bàrbars", la nova novel•la de Joan-Lluís Lluís. Ubicada temporalment als inicis del primer mil•lenni de l'era cristiana. Una gran història d'aventures centrada en el personatge de la Junil i els seus companys en un viatge alliberador per a tots ells, de descoberta i recerca. De fugida primer de l'imperi per anar a les terres dels alans, i de com, a mesura que l'aventura s'alimenta gràcies a un desplegament narratiu extraordinari, és l'experiència del viatge que captiva al lector i el manté expectant i delerós per conèixer el desenllaç dels protagonistes.

A la seva darrera novel•la, Brit Bennett, es posa a la pell de l'Stella i la Desirée, dues bessones externament idèntiques i que tothom confon. Viuen a la ciutat de Mallard (Louisiana), habitada únicament per persones de pell negra i on, des de la seva fundació, hi ha una obsessió per fer que els seus habitants vagin aclarint el color de la pell mitjançant matrimonis amb blancs o gent de pell més clara. Les seves protagonistes estan obsessionades per marxar del poble, allunyar-se, i intentar fer la seva vida fent-se passar per blanques. Una ho aconsegueix, l'altre torna al poble amb la seva filla "més negra que el carbó".

A El llibre doble, Dimitris Hatzís s’endinsa en el fenomen que es produí a Grècia un cop acabada la guerra civil (1946-1949), en la gran migració de grecs que, abandonats a la inexistència al seu país, completament devastat i sense futur per una àmplia part de la classe treballadora, veuen com a única solució, per poder accedir a una feina que els hi reportés mitjans de vida per a ells i les seves famílies, emigrar als països del nord, concretament a Alemanya que en aquells anys estava en plena expansió econòmica, especialment en les industries de l’automoció. I ho fa de la mà del Kostas i els seus companys de destí. Homes que atresoren un sentiment profund de pertànyer a un lloc inexistent, com ells, alimentat per la necessitat emocional de saber-se i reconèixer-se portadors de la “grecitat” que els alimenta l’esperança d’un retorn desitjat des del moment mateix de la partença.

Jesús Carrasco, a Llévame a casa, ens condueix a l'únic espai que perdura de forma inexorable, que emet una presència constant durant el nostre viatge vital, i al que, en definitiva, pertanyem encara que la nostra existència la ubiquem de forma circumstancial o permanent en altres llocs més o menys llunyans. A casa. Ens transporta a CASA, ja des del títol de l'obra, a CASA dels pares, la casa familiar, amb tota la càrrega de formes i emocions que aquest lloc ha anat imprimint, en silenci, a la nostra memòria fins a ocupar un espai reservat, permanent i identificable.

Jacqueline Harpman (1929-2012), escriptora i psicoanalista belga d’origen jueu, va cursar literatura francesa i medicina, que no va poder acabar en contraure una tuberculosi. Visqué la tragèdia de molt prop, atès que part de la seva família morí a Auschwitz. Aquest fet la va influir en la representació dels personatges i l’escenari d’aquesta novel•la.

La tercera novel•la de Kaouther Adimi (Alger, 1986), traduïda amb cura per Anna Casassas Figueras, ens convida a acompanyar una jove algeriana establerta a París, en el retorn al seu país, amb motiu del casament de la seva germana petita.