Els hereus, un retrat proper a la fractura racial a sud-àfrica d'Eve Fairbanks

Tot just acabats d'estrenar els anys noranta del segle passat el líder del Consell Nacional Africà (ANC) Nelson Mandela, després de vint-i-set anys de captiveri, surt de la presó de Robben Island, iniciant immediatament, juntament amb l'últim president blanc de Sud-àfrica Frederik de Klerk, un procés de converses que donarien com a resultat la fi del sistema de segregació racial que estava vigent al país des de l'any 1948. Procés de pacificació i democratització nacional que va sorprendre a tot el món i pel que els seus dos protagonistes principals varen ser reconeguts amb el Premi Nobel de la Pau.

La forma com es va posar punt final a l'apartheid i l'establiment d'una democràcia no racial al país acordat entre els líders polítics, amb el suport de tota la comunitat internacional, va conduir al país a una pau, d'un dia per l'altre, entre dues comunitats que feia quasi cinquanta anys basaven la seva relació en el sotmetiment, a tot nivell, d'una majoria negra per la minoria blanca. Per aquestes dates, "El politòleg Francis Fukuyama va batejar els anys noranta com <<el final de la història>> i va inaugurar un futur en què probablement ja no hi hauria conflictes polítics significatius."

L'any 2009 l'Eve Fairbanks aterra a Sud-àfrica, on viu des de llavors, després de deixar la seva feina a importants diaris americans com a reportera i corresponsal. S'endinsa lentament en la realitat del país. I ho fa a través dels records, vivències, pors, frustracions i desitjos de persones del carrer, especialment de la Dipuo, una activista antiapartheid des de l'adolescència, la seva filla Malika, portadora de la motxilla heretada de la generació de la seva mare i carregada de qüestions latents i sense resoldre i en Christo, un afrikàner convençut i delerós d'uns valors que aparentment havien d'estar al calaix de la història.

Amb una prosa magistral i sensibilitat desbordant que implica i arrossega al lector, Fairbanks va construint un retrat del país postapartheid i de sobre com les persones corrents han anat construint el seu espai vital, interior i col·lectiu, en un país que ha suportat una de les situacions polítiques més convulses del planeta. Però, sobretot, de forma valenta, s'endinsa en la complexitat moral i filosòfica del problema que arrossega a Sud-àfrica, i que suporten sobretot les noves generacions, que no és altra que resoldre les conseqüències de l'obliteració de la històrica protagonitzada per una generació i que ho trasllada, com a testimoni encès, a les generacions posteriors.

"Els hereus", planteja qüestions que van molt més enllà de la descripció orgànica d'una societat. Fairbanks, s'endinsa en l'interior dels seus protagonistes i ens, i s'interroga, sobre qüestions que demanen un compromís valent, honest i sincer sobre la mateixa naturalesa humana, quan ha de respondre a qüestions essencials com ara si el racisme és un instint arrelat atàvicament a la persona, impossible d'erradicar, que solament es pot modelar circumstancialment incorporant-hi elements culturals per apaivagar els seus efectes més indesitjables.

"ELS HEREUS, un retrat proper de la fractura racial a Sud-àfrica" és una obra imprescindible per entendre un procés de transició social, emocional i política que va meravellar al món i que avui presenta "la sensació que hi ha un compte que penja sobre Sud-àfrica, un llibre de comptabilitat sense quadrar".

Eve Fairbanks, escriu sobre el canvi: a les ciutats, als països, als paisatges, a la moral, als valors i en allò que pensem sobre nosaltres mateixos. Ha estat corresponsal i reportera a The New Republic, The New York Times, The Washington Post i The Guardian. Actualment i des de fa deu anys viu a Johannesburg. Amb "Els hereus: Un retrat proper de la fractura racial a Sud-àfrica, ha guanyat el Premi PEN/Jhon Kenneth Galbraith de no-ficció 2023.

Publicat per Edicions del Periscopi. I traduït per Ricard Gil.