Per a Inmanuel Kant la diferència entre la mà esquerra i la mà dreta era la revelació mateixa de l'espai com a marc d'oposicions insuperables. Les dues mans poden unir-se -per aplaudir o resar- però en cap cas poden substituir-se; estan enfrontades, radicalment renyides, sense que cap operació lògica pugui resoldre aquesta contradicció espacial absoluta. No hi ha síntesi possible que pugui reconciliar-les; cap transformació de l'esperit
pot posar-ne una al lloc de l'altra. Per més que girem i retorcem les mans, la mà esquerra mai podrà ser la mà dreta ni, al revés, la mà dreta convertir-se -a base de moure's- en la mà esquerra.
És per això que aquesta diferència constitueix, encara avui, la primera norma de tota orientació en l'espai. En l'àmbit polític Podem continuar sent d'esquerres? respon en sí menor a la pregunta que titula el llibre, i ho fa amb la genialitat habitual de l'autor i amb una suggeridora i provocadora proposta: cal ser revolucionàries econòmicament, reformistes institucionalment i conservadores antropològicament.
El llibre, que va sortir publicat en castellà per Pol·len edicions dins la col·lecció Tinta de Primavera, ha estat traduït i prologat per David Fernàndez, podeu descarregar-vos el pròleg clicant a aquest link: Proleg_podem continuar sent d'esquerres?
