Vicenç Altaió escriu Santa Follia de Ser Càntic des de la poesia contaminant, inoculada i digerida de Joan Vinyoli, un poeta foll i el darrer romàntic. En càntic clar i original, el poeta proposa la utopia i la fragilitat de l'amor i del llenguatge únic. Com la bogeria, la creació és alliberament, camuflatge i autonomia, un dispositiu capaç d'anunciar tautologies sobre la relació amb l'altre. Anna Carreras pren el bisturí i els lleva la pell. El resultat, un assaig herculi sobre la poesia d'aquests dos traductors de la vida corrent al llenguatge de les flors.
Anna Carreras i Aubets (Barcelona, 1977) és autora de les novel·les Camisa de foc, Tot serà blanc i Unes ales cap a on. Fa crítica literària a Time Out, a La Vanguardia i a la Revista de Girona, crítica d'art a Bonart, i articles a El Punt Avui. Tradueix novel·la italiana al català. Deixa l'acadèmia en plena tesi doctoral: canvia els clàssics pels postmoderns i entra en l'obra d'Altaió, Mesquida, Casasses i Perejaume. Edita l'obra poètica completa d'Altaió a Massa fosca, i reuneix els seus aforismes en prosa a El cervell i les venes.
