El franctirador

20/01/2015
  • Sóc lector intermitent de novel·la negra, si és que hi ha històries que no són negres: tothom persegueix un misteri que espera resoldre sigui amb un mort sobre la taula o amb algú que estaria millor mort que campant lliurement pels carrers. Darrerament, no se si pel fred o perquè la podridura generalizada de tot plegat està sobreeixint sense aturador, m’he capbussat en obres mestres de la intriga i el suspens.

    M’estava llegint El franctirador quan vaig començar a veure True Detective, o vaig començar a veure True Detective quan llegia El franctirador, així que he passat uns dies ben acompanyat de paios durs, policies sense escrúpols i assassins sense pietat, als aiguamolls calorosos de Louisiana i als freds carrers de la K*** polonesa (i entremig també han caigut Yo asesino i Ciutat Morta, per si fos poc, amb aquesta última verificant amb escreix que la realitat sempre supera la ficció).

    He al·lucinat amb les dues històries, però la sèrie de Nic Pizzolatto la coneix mig món i la novel·la d’Albert Pijuan no. No dic que no hagi de ser així, sobretot pel pressupost que hi ha darrere de cada empresa. El que cal, però, és saber valorar les coses pel que son i si s’ha de recomanar, fer-ho amb més insistència amb aquelles obres que no disposen d’uns altaveus tant potents o que, simplement, no en tenen cap, tret de la veu dels seus lectors o espectadors. I d’El franctirador se n’ha de parlar.

    És una novel·la boníssima, sense més pal·liatius. Quan Krzysztof, el protagonista, torna al Góra, el bloc de pisos suburbial on vivia, un franctirador mata per primer cop. És l’any 1991 a Polònia, i les clavegueres de l’Estat continuen fent la mateixa pudor que féien abans de caure el mur. A partir d’aquí es desplega un trama per descobrir qui és l'assassí, que acabarà implicant policies, sicaris, testimonis i antics dissidents polítics, i que a Krzysztof, que primer s’ho mira de lluny, li acabarà atrapant la vida. Una història personal i una de detectivesca que poc a poc es van entrellaçant per cloure en un final brutal.

    Al llibre s’hi respira la por, la d’uns personatges entre tèrbols i perduts, de qui no et pots fiar — i a qui no pots oblidar —,  i la d’una població que es creu assetjada per la mira d’un franctirador. I entre aquesta por, la neu i la nit, Albert Pijuan crea una atmosfera única que dóna molta força al llibre.

    Hi ha un nexe, un punt en comú, amb True Detective: totes dues s’enfonsen en allò més primari de les persones, en descobrir de quina manera estan fetes i en com responen quan s’encaren amb els límits, amb el mal i la por, sobretot. I a totes dues, l’autor ens sorprèn fent anar els personatges fins allà on no érem capaços d’imaginar, per traçar una gran història.

    El franctirador és el llibre que aquest mes recomanem conjuntament des de la cooperativa de llibreries independents catalanes, Bestiari.

     

    Enllaços a ressenyes i comentaris d’El franctirador:

    > L'Illa dels llibres

    > Francesc Ginabreda a Núvol.com 

    Paula Juanpere a Gent Normal 

    > Salvador Macip

    > Damià Gallardo 


    Pep Garcia, llibreter

cercar...

Últimes entrades

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar anàlisis d'ús i de mesurament de la nostra web. En continuar amb la navegació entenem que s'accepta la nostra política de cookies

Accepto