El llibre doble de Dimitris Hatzís
-
A El llibre doble, Dimitris Hatzís s’endinsa en el fenomen que es produí a Grècia un cop acabada la guerra civil (1946-1949), en la gran migració de grecs que, abandonats a la inexistència al seu país, completament devastat i sense futur per una àmplia part de la classe treballadora, veuen com a única solució, per poder accedir a una feina que els hi reportés mitjans de vida per a ells i les seves famílies, emigrar als països del nord, concretament a Alemanya que en aquells anys estava en plena expansió econòmica, especialment en les industries de l’automoció. I ho fa de la mà del Kostas i els seus companys de destí. Homes que atresoren un sentiment profund de pertànyer a un lloc inexistent, com ells, alimentat per la necessitat emocional de saber-se i reconèixer-se portadors de la “grecitat” que els alimenta l’esperança d’un retorn desitjat des del moment mateix de la partença.
Hatzís ens fa un dibuix extraordinàriament fidel d’aquella Grècia de postguerra i de la gent que, com el Kostas, van néixer ja sense futur, en un país que esdevindrà un record mitificat i desitjat, més emocional que real. I ho fa amb un llenguatge planer i directe, altament emocional, que situa al lector en la quotidianitat interior d’unes persones que dia a dia senten el desarrelament, i es revelen per identificar el lloc que han d’ocupar en un mon que se’ls hi escola entre els dits:
“Tu també vas veure els altres. A nosaltres ens va tocar créixer enmig d’un món que es diluïa, que tenia por, que era salvatge perquè sortia d’una guerra civil. No ens podíem confiar a ningú, no teníem enlloc on anar, no podíem trobar-nos l’un a l’altre.”
Transiten entre el sentiment de ser forasters allà on viuen la seva solitud i l’enyorança del lloc que desapareix amb el pas dels anys i que no trobaran després del retorn tant desitjat.
Per aconseguir la fidelitat del relat, Hatzís fa que siguin els herois d’aquesta història qui la expliquin a l’escriptor, esdevenint aquest un instrument en mans dels seus protagonistes i a les vides de cadascun d’ells. Establin un vincle d’íntima confiança entre narrador i escriptor que involucra al lector a llarg de tota la novel.la.
El llibre doble, és una obra profundament commovedora, impregnada d’una malenconia i humanitat que fa de la seva lectura un exercici d’emoció sostinguda des de la primera pàgina i un document precís per conèixer una realitat que no ha perdut actualitat sobre tot als països del sud d’Europa.
Un altre encert de l’editorial Tigre de paper, fidel amb el compromís de posar a l’abast dels i les lectores obres d’alta qualitat literària, d’autors, com en el cas de Dimitris Hatzís, que han fet de l’ofici d’escriure una via per meditar i pensar sobre la realitat i les lamentables contradiccions que moltes vegades ens imposa.
De l’excel·lent traducció al català ha estat responsable Montserrat Gallart i Sanfeliu.
Dimitris Hatzís, 1913 Ioannina (Epiro, Grècia) - 1981 Atenes (Grècia).
Va estudiar humanitats a l’Escola d’Atenes. Als anys 30 va ingressar al Partit Comunista. El 1936 va ser capturat pel Règim del 4 d’agost i, després de torturar-lo, el van confinar a l’illa de Folégandros. Durant l’ocupació nazi, el seu compromís al va portar a escriure articles i implicar-se amb la impressió i difusió clandestina d’idees. El 1946 publicà El foc, la seva primera novel.la sobre la resistència. El 1947 és deportat a l’illa d’Icària. Després de la desfeta de l’Exercit Democràtic el 1949, l’Alt Tribunal ol va condemnar a mort per desertor i va haver de fugir. Passar per diferents països europeus, fins que a Berlin va aconseguir una beca com a investigador on es doctorà, marxant posteriorment a Budapest va rebre la plaça d’ajudant a la càtedra de Filologia Bizantina.
No va ser fins el 1975 que va rebre l’indult i finalment va tornar a Grècia.
Hatzís va publicar sis llibres. Els més rellevants, El foc (1946, La fi de la nostra petita ciutat (1960), Desarmats (1966) i El llibre doble (1976).