Formigó de Thomas Bernhard

29/06/2020
  • Formigó de Thomas Bernhard

  • En moments com els que ens toca viure, quan la mediocritat i l'estupidesa humana que condueixen el món sembla no tenir límits, llegir i gaudir de la lucidesa i agudesa intel·lectual de Thomas Bernhard és un plaer necessari i revelador. Aturar-nos, amb ell, en totes i cadascuna de les misèries que ofeguen la vida, de forma recurrent i obsessiva si és necessari, és una possibilitat de participar i adquirir consciència sobre la irremeiable necessitat d'eliminar-les sense pal·liatius  i donar l'oportunitat a l'ésser humà d'allunyar-se de l'abisme. 

    Rudolf, protagonista i alter ego de l'autor, viu voluntàriament sol i completament aïllat de la societat, ha desistit de les relacions humanes en favor d'un món interior intens i absorbent. Un cervell en ebullició continua, lúcid i turmentat, ocupat en atendre la multitud de plans i contraplans que la realitat li presenta i perseverant en l'intent de materialitzar una creació intel·lectual, com en altres obres de l'autor, centrada en aquest cas en l'obra i persona del compositor Mendelssohn Bartholdy.

    És un monòleg de principi a fi de l'obra en primera i tercera persona (....escriu Rudolf... a la primera i darrera pàgina), tan intens que arrossega al lector amb la mateixa força i velocitat que destria els pensaments el narrador. Entre la ment i la paraula no hi ha filtre, és un discurs sense cap mena de concessió, a raig. Passa d'un tema a l'altre contradient-se, dubtant de la seva percepció de la realitat, de les persones que tenen influencia sobre ell, afectant-lo fins al punt de condicionar-lo i provocar-li reaccions, en principi, poc meditades però, tot seguit, sotmeses a mil i una consideracions, valorant i descartant mil i una possibilitats i fent de cada instant una recurrent mirada interior, prismàtica i incessant.

    Amb la capacitat narrativa, comú en totes les obres, de Thomas Bernhard i la lucidesa que traspuen els seus personatges, a pesar del desconsol misantrop que sent per l'ésser humà i per la fatal evolució de la societat, a Formigó trobem, condensada sense adorn ni floritura, la visió que el mateix Thomas Bernhard té de l'ésser humà, de la política i els polítics, de l'església i els redemptors, de les relacions familiars i la d'una societat, l'Austríaca, que detesta i li decep profundament.

    Formigó ens la presenta, en una acurada edició, Quid Pro Quo. Editorial que des de la seva creació ha anat confegint un exquisit catàleg, compromès amb la qualitat i avui de referència. Amb una més que excel·lent traducció de l'alemany a càrrec de Clara Formosa Plans.

    Tot un plaer la seva lectura.

Cercar

Últimes entrades

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar anàlisis d'ús i de mesurament de la nostra web. En continuar amb la navegació entenem que s'accepta la nostra política de cookies

Accepto

Vols estar al dia de totes les activitats que t'oferim?

Subscriu-te i rebràs totes les nostres novetats. Zero SPAM, només continguts de valor.
He llegit, comprenc i accepto la política de privacitat
Informació sobre el tractament de dades