"Gegants de gel", perifèries centrals

27/02/2015
  • Edicions del Periscopi ens torna a soprendre amb un llibre enorme: Gegants de gel, d’un autor per nosaltres desconegut, Joan Benesiu (Josep Martínez). Fins que no va arribar a l’editorial, aquesta novel·la va patir una dissort que il·lustra molt bé com funciona el món del llibre en aquest país. Va presentar-se a nombrosos premis literaris, l’autor la va enviar a les grans editorials i fins que no va caure a les mans de Manuel Baixauli –que n’ha fet el pròleg –, qui la va enviar a Periscopi, ningú no li va fer cas. Ell mateix s’havia autoeditat alguns exemplars amb el títol Els passejants de l’illa de Xàtiva, amb les complicacions que això suposa, tant de difusió com econòmiques. L’editor Aniol Rafel se la llegeix, li proposa algun canvi, i la publica. I permet a l’autor veure amb condicions la seva obra, i als lectors tenir aquest gran llibre a l’abast. Aquesta és una de les grans feines que està fent l’edició independent catalana avui dia, ull i atreviment, que tanta falta fa.

    El llibre: un món. Un seguit de personatges de diferents parts del planeta es troben a Ushuaia pels volts de cap d’any, alguns fugint, alguns buscant, tots amb unes històries increïbles que l’autor va posant sobre la taula. Hi ha un francès que ha vist fondre’s la seva empresa, el pare d’un noi de Liverpool a qui els xats i internet li han arrossegat la vida, un mexicà que fuig del narco, un xilè que no sabem si vé o va, la propietària polonesa del bar Katowice, el pròpi autor i més històries que néixen d’aquestes històries i que es despleguen capbussant-nos en un mar de vida que no és pas erm sinó tot al contrari. Cada un dels itineraris que han portat als personatges a Ushuaia és una mossegada a les grans qüestions que suren en el món d’avui, com són la desfeta econòmica, les màfies, la lluita pels ideals, internet i la deshumanització del món, la memòria històrica, el viatge, la pèrdua, la desorientació, la família, la solitud... tot plegat girant al voltant de l’eix central que és la idea de frontera, tant la geogràfica com la vital, que l’autor aborda de manera radical en molts sentits.

    A més, és un llibre generós: comparteix coneixement. Literatura i història de grans dimensions, passat per una ploma que ens ha fet delir per la seva veu minuciosa, detallista i punxant que, entre d’altres coses fa pensar, de retruc, amb Bolaño. El llibre va creixent a mesura que avança la lectura fins a arribar a ser descomunal. Una de les darreres històries, la de Dominika, que regenta el bar Katowice, posa llum a la llarga tragèdia del poble polonès durant la Segona Guerra Mundial, i rescata d’un cruel oblit el patiment de milers de persones. És espectacular. La veu del narrador es va modulant en cada història i el lector té la sensació d’estar llegint una gran part del món des d’una de les seves perifèries.

    Gegants de gel és una doble història – la novel·la i els entrebancs del llibre – que ens porta precisament aquí, a la perifèria, cap on se’ns en va la mirada. A una de les puntes geogràfiques dels Països Catalans (Benesiu és de Beneixama, Alacant) i a l’obra d’un gran autor que s’ha trobat amb obstacles, no per la vàlua de la seva feina, sinó per estar al marge dels centres literaris, dels cànons i dels cercles de coneguts i saludats de la capital. És des d’aquests extrems culturals d’on provenen les propostes més interessants i arriscades ara per ara, i ens fariem un gran favor si hi paréssim més atenció.

    Enhorabona Benesiu i Periscopi per haver-vos trobat i gràcies per la feina!


    Pep Garcia, llibreter

  • Gegants de gel, de Joan Benesiu
    Gegants de gel, de Joan Benesiu

cercar...

Últimes entrades

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar anàlisis d'ús i de mesurament de la nostra web. En continuar amb la navegació entenem que s'accepta la nostra política de cookies

Accepto