Jo que no he conegut els homes de Jacqueline Harpman

Jacqueline Harpman (1929-2012), escriptora i psicoanalista belga d’origen jueu, va cursar literatura francesa i medicina, que no va poder acabar en contraure una tuberculosi. Visqué la tragèdia de molt prop, atès que part de la seva família morí a Auschwitz. Aquest fet la va influir en la representació dels personatges i l’escenari d’aquesta novel·la.

Jo, que no he conegut els homes és la història de quaranta dones privades de llibertat, tancades en un soterrani i vigilades per homes. La protagonista i narradora és una nena, de la qual no sabem el nom, que desconeix el món exterior, però, mitjançant les seves companyes, l’anirà esbrinant: les relacions, l’amor, el sexe, les comoditats, l’amistat i la mort.

Un dia sona la sirena. S’obre la porta i els guàrdies ja no hi són. Les dones tenen l’oportunitat de sortir a l’exterior,  on les espera un món desconegut i despoblat. La protagonista, encara jove, se sent amb forces d’indagar què ha passat i com poden tirar endavant, però les altres,  algunes a les portes de la vellesa, no tenen forces per recomençar. El món exterior farà que les dones trametin a la jove coneixements necessaris  per a la seva supervivència. La llibertat els hi farà prendre decisions complicades i poc ètiques.