Entre 1921 i 1923, Lluís Companys va desplegar una activitat incessant en contra de la presència i la intervenció militar espanyola al Marroc: com a diputat, sent una de les veus més crítiques; com a polític català, fent mítings arreu, i com a periodista, amb nombrosos articles en diaris i revistes.
Gran coneixedor de Companys, Josep M. Figueres ha seleccionat i editat en aquest volum els seus escrits i les seves intervencions parlamentàries contra aquesta guerra. Companys hi identifica el general Berenguer i el rei com a principals responsables i reclama que s’abandoni immediatament el Marroc.
L’activisme antimilitarista de Companys formava part de l’ideari del republicanisme i del catalanisme d’esquerres i connectava amb el malestar de les classes populars. Com diu Antoni Segura al pròleg, l’antimilitarisme era «una eina de lluita contra una classe dirigent -monarquia, terratinents, financers, exèrcit- decrèpita i disposada a sacrificar la vida dels joves en l’altar de les vanitats imperials. I era, en aquest sentit, un antimilitarisme amb trets de modernitat, que enllaça perfectament amb els “No a la guerra” més recents.»
Un recull de textos que ens descobreix la veu valenta i crítica de Lluís Companys contra una guerra absurda, impopular i desastrosa.
