Em dic Lorena i no sé si he de dir que tenia setze anys i ja no els tinc, o bé que tenia setze anys i continuaré tenint-los per sempre. Em dic Lorena i fa aproximadament mes i mig que estic morta. Els lectors més experts deuen estar pensant que quan dic que sóc morta, ho dic en sentit figurat, fent servir una metàfora exagerada i morbosa, però les metàfores no em van gens. A mi m'agrada anomenar les coses pel seu nom i que se m'entengui. I si dic que estic morta, el que vull dir és exactament que estic morta. Morta i enterrada, per ser més precisos. El que passa és que no tinc ni idea de per què ni per a què sóc encara aquí. Por no saber, no sé ni com vaig acabar morta…
