Una periodista de televisió establerta a Barcelona, que segueix de prop la guerra dels Balcans, torna durant tres dies al seu poble natal per assistir a l'enterro del seu avi i per recuperar, sense preveure-ho, una història que li és pròpia. «Una mort dolça i una vetlla a l'antiga, honor a un cadàver de cent anys. I una història que es comença a contar, sola». La palmera de blat (publicada per primer cop el 1995) és precisament aquesta història: la del poble agrícola de Salavai i els canvis que ha sofert en els últims anys, i també la d'una família i les esquerdes que la travessen generació darrere generació. Un cúmul d'històries, al capdavall: les que conformen la vida d'una dona i del seu temps.
