«Asseguren els qui expliquen la meva història, que des de fa molt temps transmeten les ones del mar, que l’amorem va enterbolir els sentits. L’amor i el desig de tenir una ànima immortal, afegeix Andersen en un conte molt difós durant l’època en què cada home esperava trobar la seva sirena.»
Després d’anys de silenci, gràcies a la veu manllevada de Carme Riera, parla per fi la llegendària sirena d’Andersen, un ésser fet de pell suau i escates brillants, que per aconseguir l’amor d’un príncep va canviar la cua de peix per unes cames de dona. Això és el que explica el conte clàssic, però hi ha més..., un detall en què la majoria no va parar esment: la sirena, a canvi de convertir-se en dona, va haver de renunciar a la llengua i es va quedar sense veu, muda, sense paraules per a l’amor, la ràbia, l’alegria o el dolor. Ara Carme Riera, en aquest relat, li torna la veu a la sirena per tal que ens digui la veritat.
