Els textos dels humanistes Joaquim Maria Bartrina i Francesc Sunyer Capdevila mostren una correspondència ideològica pel que fa a la defensa de la llibertat de pensament envers la dogmàtica teologal. Ambdues reflexions, que foren escrites en un context de resposta a posicionaments creacionistes, coincidideixen en la predominança del posicionament materialista i evolucionista a l'hora de reflexionar sobre la historicitat de les societats i de llurs formes polítiques. Els opuscles, acarats per primera vegada, són una conseqüència de l?emergència de posicionaments intel·lectuals-polítics (republicans) identificats amb la necessitat de democratitzar la cultura, amb la laïcitat, el racionalisme i l'aposta per la transformació social, en l'etapa de revolució democràtica que transcorre entre 1868 i 1873.
