Aquesta obra és una autobiografia, però no només això; és també una visió singular de Catalunya, retratada des de l’òptica d’una nissaga familiar que va ser pionera de la indústria tèxtil catalana. És una reconstrucció sociohistòrica que ens situa, i a la vegada és situada, en el diàleg que manté el relator amb la seva memòria.
Resseguint el fil dels seus orígens, Josep Almeda, mentre dialoga amb els seus ancestres i els seus amics, ens va desgranant els fets familiars més destacables –que van esdevenint vida i història alhora–, emmarcats en els esdeveniments socials, econòmics, polítics i culturals del país.
L'autor reflexiona sobre Catalunya; sobre les derrotes i les victòries; sobre l'economia, el capitalisme i el rol de la burgesia; sobre la seva classe social o sobre la pèrdua del sentiment religiós i de la fe. Sobretot, reivindica la figura del seu pare, silenciat per la família. Aquest llibre, doncs, ens parla de la història d'un temps i d'un país en primera persona. Són les arrels –i els seus dies– que ens conviden, des d'unes memòries desencaixades, a interpel·lar el present i el futur de Catalunya.
