L’ofici narra el llarg camí de l’obra inèdita fins a la publicació. Consta de dues parts: El llibre invisible i El diari invisible. Des de ben jove Dovlatov sabia que hauria de triar entre l’entusiasme soviètic i el silenci. Però no ho va acceptar mai. No volia renunciar al seu dret a publicar. I als trenta-set anys, va decidir marxar de l’URSS. Un cop instal·lat als Estats Units, va aconseguir finalment publicar la seva primera obra.
El llibre invisible és un retrat àcid i alhora ple de tendresa de la societat literària a Leningrad, d’una rica i diversa realitat cultural paral·lela. Amb el seu estil lacònic, ple de sarcasme, relata els seus esforços per trobar una escletxa al mur de la censura. Hi ha escenes d’una comicitat sorprenent, cartes farcides d’absurditat burocràtica i Dovlatov, fins i tot, s’atreveix a demanar explicacions al KGB.
El diari invisible és el procés d’adaptació de Dovlatov a la ciutat de Nova York. Uns amics l’enreden en l’aventura delirant de fundar un setmanari per a la comunitat russa dels Estats Units. Les dificultats de finançament, la competència i el xoc de personalitats aniran complicant les coses. Mentrestant mira de posar una mica d’ordre a la seva vida i millorar el seu anglès. Tot plegat, una història itinerant on mana la picaresca, l’acceptació estoica del destí i l’ambició literària.
