«Mai, però, no se’n va poder certificar l’existència perquè cap navegant posterior, balener, explorador o nàufrag, si més no que se’n tingui constància, no va tornar a ensopegar amb aquell terral ignot».
Heus ací un món impossible. En un temps remot, un vai-
xell errant va topar amb un arxipèlag extraordinari que conformava la figura d’un cos humà. Els mariners el batejaren com les Illes Corpòries i, naturalment, s’hi van instal·lar amb la pretensió de fundar-hi una civilització com cal, deslliurada de les corrupcions i mesquineses comunes a la seva espècie. D’aquella aventura, i de la deriva d’aquell projecte fundacional, només se n’han trobat el compendi d’uns textos envitricollats i insòlits, confegits entre el mite i la poesia, que el cronista contemporani ens ha esporgat convenientment per fer-los llegibles, i unes il·lustracions que mostren la cartografia d’unes ciutats que fa segles que ningú trepitja; d’un cos que ha quedat deshabitat.
