Cap al final del segle XVI, Jaume Plagumà, portantveus del rei, el jutge Pere Joanola i el fidel criat Simó van a Madrid, la nova capital de Felip II, convidats pel comte d'Almenar al casament de la seva filla.
Un cop arribats, la Comtessa Vídua d'Almenar expressa el seu disgust a Plagumà perquè el seu fill i la seva jove volen casar la seva néta de manera inapropiada, segons el seu parer. El nuvi és el comte de Valverdín, qui segons la Comtessa Vídua està embruixat perquè s’ha volgut casar dues vegades i les dues núvies han mort sobtadament la nit abans i, naturalment, la dama pateix per la vida de la seva néta.
Plagumà, que ha de ser el padrí de la núvia, es trobarà a la cort espanyola amb l’entrebanc d’haver de resoldre el que sembla un cas d’assassinat múltiple sense tenir l’empara de la jurisdicció, perquè ell és portantveus del rei, però només a Catalunya.
A Morts al peu del Reial Alcàsser descobrirem com l’enginy de Jaume Plagumà excel·leix per damunt de les competències polítiques i els recargolaments cortesans.
