SOMIARIA LIBÈL·LULES

«Ets un pal... mira!», Palmira està farta que es claven amb ella pel seu cos i la seua manera de vestir. I què, si és molt flaca, no té pits i passa de pintar-se? Per això l’han d’atacar i fins i tot riure’s del seu gènere i la seua sexualitat? Enguany l’entrada a l’institut ha sigut més dura que mai: la separació dels pares, les brometes dels companys, les noves amistats perilloses... «Merda: merda: merda». Per si fora poc, des que ha començat a escriure un diari de somnis no para de somiar amb tocacampanes fastigosos. Que no podria somiar amb libèl·lules?

Però els somnis no són «només» somnis, en la família de Palmira: alguns dels seus membres tenen el poder de navegar pels somnis dels altres i modificar-los a voluntat.

Gràcies a aquest do secret, Palmira tindrà la possibilitat d’encarrilar la seua vida.
Una novel·la sobre el poder de la imaginació i la necessitat de desafiar els límits i trencar els estereotips.