El nou llibre de relats de Miquel López Crespí —un autor que agarba la literatura des de diversos vessants, però sempre amb una fal·lera clara: la lluita per la llibertat de la classe treballadora, i la defensa de la llengua i la cultura catalanes— ens transporta, a través de diversos formats (cartes, monòlegs, converses, cartelleres de cinema, etc.) a l’Europa occidental de mitjan segle XX, l’Europa tacada de sang. Debat sobre la fidelitat als ideals polítics i es qüestiona —i ens fa reflexionar— fins a quin punt van per sobre de la pròpia integritat personal. Travessa un itinerari entre la desil·lusió i la hipocresia. Amb el pas del temps, les nostres conviccions esdevenen fum porgat?
