A vista d’ocell, El món que vaig aprendre a estimar és un viatge
des del descobriment infantil de l’amor pels viatges a la construcció
madurada d’una manera particular de trepitjar el món. Dins
aquesta constel·lació de relats, el lector s’hi sent gairebé ingràvid i
fora del temps. Les disset històries que conté són un intent de capturar
impressions bellíssimes però fugaces, experiències viatgeres
lluminoses, però també sovint inquietants, que revelen profundes
veritats amagades. Amb una prosa poètica acurada i subtil, aquest
llibre bressola l’esperit i el passeja per diversos racons de la terra
fins a contagiar-li la nostàlgia serena i l’amor esperançat que l’autor
sent pel món.
