«Va ser en l’instant en què l’orquestra s’estava preparant per interpretar Jurons, jurons par nos dangers [...] que la història de Barcelona i la història del terrorisme internacional van canviar per sempre més. De la cinquena planta va caure una bomba orsini que va esclatar entre les butaques 27 i 28 de la fila 13; el segon artefacte va anar a parar a les faldes d’una espectadora, el cos de la qual ja restava inert pels efectes de la metralla». Un home, Santiago Salvador; un ideal, l’anarquisme, i un context de tensió social que encendrien la metxa de la futura Rosa de Foc i convertirien Barcelona en «la ciutat de les bombes». A partir d’aquest precís instant, naixeria el terrorisme modern indiscriminat i s’obriria un nou capítol en la història urbana mundial: el dels atemptats contra grups de persones no escollides individualment, amb l’objectiu de provocar soroll a la premsa de masses i d’infondre por als estats per marcar l’agenda política.
El retrat d’una època clau en la història d’Europa encarnat en l’anarquista Santiago Salvador i el llançament de dues bombes.
