Estrepsíades, un pagès ja vell, s'ha casat amb una dona de ciutat, procedent d'una bona família. Fidípides,
el seu fill, malcriat per la mare des de petit, s'ha afeccionat als cavalls i ha arruïnat el pare que és perseguit pels
seus creditors. Després d'una nit d'insomni, Estrepsíades idea un magnífic pla: portarà el seu fill a l'escola dels
sofistes, regentada per Sòcrates, on aprendrà l'art de convèncer amb la paraula. Però el noi es nega a anar-hi i és el
vell en persona qui, assetjat pels creditors, decideix acudir al "pensatori". L'aprenentatge, però, resulta un fracàs,
ja que Estrepsíades és incapaç d'assimilar res i l'únic que aconsegueix és desesperar Sòcrates amb les seves ximpleries.
Una sàtira enginyosa del nou model d'educació que els sofistes anaven introduint en la societat atenesa de l'època i
que tanta por devia fer als defensors dels valors tradicionals, perquè els mètodes sofístics ho posaven tot en qüestió:
la moral, la virtut, la justícia, la veritat, els séus,...
